Cap país s’escapa d’alguna possible situació de catàstrofe natural, la historia més recent ens ho está recordant constantment. Els últims tornados d’Oclahoma USA, el tsunami del Japó del 2011, el de la India del 2004, els terratrèmols de Itàlia, Sud Amèrica, Lorca, els ciclons atlàntics de Cuba, Missisipi, etc. o de les accions terroristes com l’atac a les torres bessones de New York, de la estació d’Atocha de Madrid, de Londres o d’altres.
En aquest casos les comunicacions són fonamentals en els primers moments de desconcert, i lamentablement els sistemes de telefonia pública o els sistemes d’emergències o d’energia solen patir també les conseqüències de la catàstrofe.
Es aquí en aquest moment on un radioaficionat pot realitzar una tasca molt important, ja que amb un senzill equip de comunicacions pot donar l’alerta i explicar la situació en que es troba.
En totes les situacions abans esmentades sempre ha existit la col·laboració desinteressada dels radioaficionats, però està clar que aquesta actuació si no està coordinada i regulada poc pot aporta a la societat.
Per aixo neix XERCAT (lLa Xarxa d’Emergencies de Radioaficioants de Catalunya)
